Pere Llobera

 

Les dues pintures que es poden veure són de format petit per tal de facilitar la creació d’una mística del quadre, oferint-li un espai quasi religiós i d’evocació d’una possible-suposada infància perduda. Sense drama, sense negativitat. Sense foscor. Es reconeix molt fan de Moby Dyck, voldria il·lustrar-lo, i, ens diu per concloure: desitjo ser un ermità de la pintura i acabar els meus dies amb millor caràcter! Aquí ho deixo.

Pere Llobera és pintor de traç imperfecte, d’estil suposadament documentalista però evocador de sensacions familiars, d’universos coneguts. Quan va donar-se compte que necessitava l’art per viure i per matar fantasmes, es va inscriure a cursar Belles Arts a la Universitat de Barcelona, però com ell mateix comenta, va sortir-ne sense títol.

Actualment viu a cavall entre els Països Baixos i l’Estat Espanyol, treballant per galeries d’aquí i allí indistintament. El curs 2006-2007 va ser resident a Rijksakademie i el seu treball s’exposa a la galeria Fons Welters, a la Fúcares o a la d’Esther Monturiol. 

 

http://www.perellobera.com