Xevi Solà

 

"Elles són dones que observen amb mirades d'aigua, perquè la dona ha de ser d'aigua, transparent i innocent, o corrupta i fosca ... però d'aigua. Dones que atansen els seus escanyolits cossos a l'abisme amb menyspreu i seran recordades per sempre encara que visquin vides curtes, perquè la seva imatge es grava a la retina, com es grava el mar a la roca. La profunditat les atrau, però no se'ls nota, perquè no senten el fred o no els importa, i per tant una abraçada esdevé inútil, es mouen sense pressa, com els rius a la plana, però causen el mateix efecte que una ferotge tempesta. Dones que com l'aigua no tenen un sol lloc i se'n aniran amb un somriure.

I ells, somien el cel com somia un afamat mar embravit, al peu d'un penya- segat, amb fúria però sense esperança, condemnats a atrapar, com a molt, algun reflex de blau, sentint el vent i enyorant aquella definitiva abraçada que mai arribarà sincera."Llicenciat en Pintura per la Universitat de Barcelona (2007), la seva obra és present en la col·lecció de Patrimoni d’Art adquirit per la U.B,  va ser seleccionat per la Biennal d’Art de Girona (2010), ha participat en exposicions individuals i també col·lectives de Pintura. Algunes destacades són: Galeria Víctor Saavedra, (Barcelona, any 2010), la Biennal d’Art de la Casa de Cultura de Girona (2010), Temps de Flors, paisatge en construcció (Casa Cultura de Girona, any 2009), Galeria Masart (Barcelona, any 2008), Centre d’Art Santa Mònica (Barcelona, any 2007) i una itinerant de la Universitat de Barcelona a Còrsega (Itàlia, any 2007), entre altres.

 

http://www.xevisola.com