konventpuntzero 2013 vuitena edició- 22 23 24 de juny CAL ROSAL (Berguedà)

 

Homenatge -       Artistes          Freqüència          Jardí Electrònic          Emergents        Altres/contacte

   DSC 7588

Josep Maria Casals “Casalets”. Berga (desembre, 1924)

 

     Des del konvent, els últims anys hem homenatjat als artistes barcelonins: Salvador Dordal, Martí Teixidor (Vitriol) i Carmen Mateos (Latiris), bèsties de l’underground pictòric català. Enguany hem volgut centrar la mirada a casa, defugir el metropocentrisme que ens absorbeix i guaitar als nostres carrers. Allà, aquí, hi hem trobat als de sempre i, entre ells, el Casalets: una figura que ens fa tocar de peus a terra en temps convulsos, una persona que vol passar desapercebuda i no acaba d’entendre l’admiració d’uns desconeguts per la seva llibreta de signatures i una presència eterna. 

 

Destacat en res però aficionat a tot, participa i col·labora amb el teixit cultural berguedà, ja sigui teatre, escacs, la patum, esports, concerts... 

Demanar autògrafs, la seva gran i inusual afició, que li podrien donar cabuda a entrar dins del Guiness. Són molts els que han deixat l’empremta a la seva llibreta. Entre ells, Orson Wells, Ava Gadner, i milers de signatures de personatges berguedans o forans relacionats amb el teixit social i cultural berguedà i que Casalets ha recollit dia a dia, any rere any, entre peripècies i anècdotes que podrien omplir pàgines senceres.

Ell: Essencial i incansable, es definiria com l’home underground de la ciutat que l’ha vist créixer. I és que no hi ha acte on la seva presència sigui fugissera: <<Berga pot semblar una ciutat avorrida, però no és així, sempre hi ha activitats diferents.De vegades penso que s’ha acabat, que no ho faré més, però la passió, la curiositat i l’interès, em fa sortir al carrer, amb el bloc i la màquina de fer fotos i és que el col·leccionisme ja formava part d’una tradició familiar, a casa sempre tots teníem la mania de guardar coses>>. Actualment casa seva s’ha transformat en un tupit temple excepcional.

El resultat. Muntanyes de materials per ordenar i exposar: <<De vegades demano a la gent com ho farien per muntar una exposició d’autògrafs. Tots queden parats. Alguns diuen que les posarien amb un marc i les deixarien allà penjades, però qui anirà a veure aquestes firmes si les penges allà, n’hi ha moltes que no se sap ni de qui són. Però jo les acompanyo de fotos que tiro i afegeixo retalls de diari, d’aquesta manera ho combino i dóna més interacció. A vegades vaig a espiar les meves pròpies exposicions, i m’agrada veure la gent entretinguda i disfruto podent parlar i comentar visions i fets de les històries penjades>>.

Foto: Gerard Vilardaga