Esteve Navarrete

 

L’univers est femme

 

La pintura vol transmetre la idea que l’univers és femení, que contínuament està creant noves estrelles, planetes, galàxies i vida.

És una idea de fecunditat, de sensibilitat, d’harmonia. La sensualitat d’una dona jove que ens atrau pel seu físic, pel seu encant i bellesa, com les flors i la naturalesa, com els estels i els planetes. I les flors són vermelles, el color de la passió, del desig, del pecat.

Va començar a pintar dels 15 anys als 22 anys i no és fins fa tres anys que reprèn el llenguatge a partir d’un llenguatge colorista, surrealista i naïf.  Amb una paleta de colors brillants i contrastos forts, amb el predomini del blau,  expressant els seus sentiments, i buscant una felicitat  i optimisme amb la llum i color amb que pinta.

Ha exposat a Berga, Santiago de Compostela, Albacete, Barcelona. La Saatchi Gallery de Londres, ha escollit alguna de les seves obres  per formar part del seu catàleg de pintors.

 

 

Eudald Obiols

 

Pintor de formació autodidacte, Eudald Obiols és un artista que es situa entre la pintura i el dibuix. Ha fet cursos de tècniques de pintura, al Chelsea College of Art and Design (Londres, 2002), i també un curs de dibuix a tinta xina, a la Central Saint Martins College of Art and Design (Londres, 2002).

Ha realitzat exposicions individuals al Palau Medieval de Bagà (2001), al Museu Municipal de Berga (2001), a la Biblioteca pública  Harrow on the hill  de Middlesex (Londres, 2002); a la Galeria Paspartú de Barcelona (2009) i a la Llibreria Quatre Cantons de Berga, (2011 i 2012) i al Restaurant El Vermell de Manresa (2012).

Destaquem el I premi de Pintura Contemporània Fundació Vila-Casas, de Torroella de Montgrí (2001); la Menció d’Honor Premi de Pintura Internacional Cercle de Belles

Arts de Lleida (2008 i 2010), i l’ obra seleccionada pel XX premi Telax, de la Galeria Antoni Pinyol de Reus (2012).

 

http://www.eudaldobiols.com

 Artistes 2013 -     Homenatge          Freqüència          Jardí Electrònic          Emergents     Altres edicions/contacte

 

 

gerard vilardagaGerard Vilardaga

 

Postlolita

 

Una nena deixa de ser nena quan de la seva vulva en raja un flux semblant a la sang de forma periòdica. A partir d’aquest moment la nena es pot considerar una dona perquè els seus òvuls poden ser fecundats. El compte enrere s’inicia amb l’aparició de la primera taca vermella entre les cames. La nena és contemplada com un objecte sexual dòcil i incorruptible que emprèn la seva partida cap a la transformació física que l’abocarà molt probablement a la maternitat. La kriptonita de Lolita és quelcom tan simple i universal com el pas del temps i la degradació física que comporta. El dolor que neix de les entranyes cada quatre setmanes i el dolor de veure’ns com l’expressió més física de la vitalitat s’escapa. Postlolita recicla la vergonya i la transforma en obra d’art. Mostra allò que no es vol mostrar, mostra allò que no es pot mostrar perquè s’allunya dels cànons de bellesa imperants, s’aparta de la mirada consensuada i explora camins propis de representació per qüestionar la moralitat imperant.

 

Llicenciat en antropologia, diplomat en treball social, educador i d’ afició submarinista. Ha escrit diverses obres, Teas+ de 30 (2008); el convent del tèxtil: biografies mínimes (2009), llibre que recull el testimoni de les dones vinculades a una de les colònies tèxtils del Berguedà i que formà part del projecte cultural de l’edifici de konvent.0. I també ha publicat el llibre de contes IB6123 (2010) i el llibre de poesia Diumenge (2011).

 

A part de la faceta literària és activista de carrer, col·laborant amb performances o recitals poètics, i també s’ha embarcat amb propostes artístiques de la mà de la fotografia..

 

http://gerardvilardaga.blogspot.com.es/

    Artistes 2013 -     Homenatge          Freqüència          Jardí Electrònic          Emergents     Altres edicions/contacte

 

 

gabriel schimtzGabriel Schimtz

 

“¿Lolita una excusa? Tal vez”.

 

Gabriel Schmitz, fill de Dortmund, és pintor de passaport alemany però que des de fa anys viu en un feliç exili voluntari. Primer es va dirigir al nord, a Edimburg, on cursà Belles Arts a principis dels noranta. I seguidament va prendre rumb al sud, a Barcelona, per fer un màster de Belles Arts Europees. I aquí s’ha quedat.

La literatura és per Schmitz una important font d’inspiració que l’empeny a viatjar i a crear, seguint els passos de Beckett, Pasolini o Coetzee, entre d’altres. I fa poc va topar amb Nabokov i la seva Lolita amb el Konventpuntzero fent de Celestina. En paraules de l’artista:

 

un tema ajeno, entrar en la mente de

un libro abierto,

ese lobo feroz y refinado,

patético y perspicaz.

Humbert, Humbug, Hum.

Hace falta liberarme del libro, volver

a la noción borrosa de Lolita

y sus exigencias, ya medio mías,

Hace falta confiar en el espacio,

que imponga su voz y que me indique

¿Lolita una excusa? Tal vez.

felizmente erróneas.

en esa habitación,

por dónde ir.

 

Així doncs, a l’habitació trobem un llibre obert, unes parets pàgina que reversionen allò més subjectiu que trasbalsa al pintor.

Working process.

 

http://www.theprivatespacebcn.com/

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Gerda Kochanska i Luca Tronci

 

BE-A-TA (Blessed)

Aquesta instal·lació està basada en la sèrie fotogràfica “Allo Frames” i el segon paràgraf del llibre que inspira d’edició d’enguany del Konvent. Es tracta de 7 diapositives originals del fotògraf Jan Reutt muntades en una estructura de gàbia amb una taula de llum amb la inscripció del títol de la instal·lació.

De fet, la instal·lació fa referència a una aparent identitat i de la interpretació socialment imposada: una metàfora de com hom es pot sentir atrapat en una identitat que no reconeix com a seva però que altres la consideren adequada. "Allo-frames" està basada en el fet que al llarg de la meva vida he tingut diferents noms. Cada un tenia un significat, una definició que determinava d’alguna manera com els altres et veuen, com volen que siguis…

"Fui Beata en la escuela. Fui Beatka en mi casa. No sabía que era Gertruda en los documentos oficiales. Me sentí Gerda cuando lo descubrí."

Gerda Kochanska

El meu camp d’investigació és l’”estat de les coses”, la seva identitat aparent i la seva interpretació: el què dirien els altres. Intento diseccionar la meva percepció visual i emocional amb la finalitat de desmuntar els meus propis clixés, el patrimoni de d’allò públic i privat.

 

www.gerdakochanska.com

 

Luca Tronci

No estic interessat en fotografiar les coses que passen sinó el contrari: m’interessa fotografiar “mentre” no passen. M’encantaria aconseguir disseminar fragments de la meva vida fotogràfica i que siguin utilitzats per una futura paleontologia d’allò ocorregut.

 

www.lucatronci.com